Espanya, immensa, es corona campiona d'Europa Sub 18 Masculí en Montecastillo
L'equip espanyol ha posat l'epíleg perfecte al seu conte de fades en el Campionat d'Europa Sub-18 Masculí per Equips 2026 guanyant el títol en la final a la sempre potent Anglaterra, que ha sucumbit en el camp de Jerez de Montecastillo Golf & Country Club al talent de Gonzalo Baños, Nicolás Vidal…
Ells són els responsables que Espanya hagi sumat el seu vuitè títol i se situï al capdavant del palmarès al costat d'anglesos i escocesos. En el olimpo dels herois espanyols en aquest torneig figuren noms com els d'Ignacio Garrido (guanyador amb l'equip de 1990), Sergio García (1996), Gonzalo Fernández-Castaño (1996), Rafa Cabrera (2002), Jorge Campillo (2002), Jon Rahm (2011), David Puig (2018) i Eugenio López-Chacarra (2018), i des d'avui, a aquesta llista cal afegir a Nico, Samu, Gon, Yago, Raú
El triomf en aquesta final s'explica des del convenciment del grup -i aquí cal ficar al capità Santiago Urquijo, al vicecapitán Jaime Gavarda, al tècnic Yago Beamonte i al fisioterapeuta José Mata- que tot anava a sortir bé. I així va ser, les dues tantes van sortir a cor què vols.
Un putt de Nicolás Vidal per al ple en els foursomes…
La sessió de foursomes va resultar vibrant, com correspon a una final entre dos sextets d'aquest calibre. Quan diem que Raúl Gómez i Yago Horno formen la parella del moment és per coses com les que s'han vist en el primer partit del dia: tots dos han segellat el seu 3 de 3 particular jugant un golf exquisit. Un putt de cinc metres de Raúl per aquí, un ferro a centre de green de Yago per allà i així, en el clot 12, ja marxaven *4up. L'inici somiat.
L'alacantí i el de Huelva van rematar el treball en el clot 16 i van esperar que arribessin a aquest green Mateo Hidalgo i Nicolás Vidal, una parella que té un comentari. El madrileny, perquè va descansar en semifinals i, lluny de #sentir menyscabat, ha sumat sempre des de qualsevol punt. I el canari, perquè li toca el company que li toqui és una màquina d'animar i de transmetre serenitat. És el company ideal, per això i perquè juga com els àngels.
Mateo i Nico van tenir perdut el foursome; penjava d'un putt de poc més d'un metre per als anglesos en el 18, quan marxaven un a baix després de disset clots molt parells. La parella espanyola va fer el que es deu en Match Play quan el rival t'obre la porta: ficar-te fins a la cuina. Van guanyar el clot i van sortir a play-off amb el ganivet entre les dents i diverses desenes de joves aficionats darrere.
En el vintè clot, un parell 3 juganer, l'èxtasi. Mateo la va deixar en green amb un hierrazo i Nico va embocar des d'uns set metres. El següent: punys, abraçades i algun “anem” durant un minut, perquè al segon ja calia pensar en els que es venia a la tarda, l'assalt definitiu.
… i una treta de búnquer antològica per a tancar la final
A penes una hora després, els protagonistes tornaven a punxar bola, però aquesta vegada per última vegada: era el tot o res, acabar la tanda amb un títol a la mà o esperar a l'any que ve. Per a res l'equip espanyol va notar la tensió del moment, o almenys això va semblar, ja que la majoria dels partits van tenir color espanyol de principi.
No obstant això, com és natural, durant la tarda es va anar igualant el ‘livescore’; a Gonzalo Baños li responia Frankie Morton amb un excel·lent joc al voltant de green, Nicolás Vidal acusava el cansament d'una setmana en la qual l'ha jugat tot i Samuel Love intentava subjectar a un Aaron Moody que anava com un tir.
Només un partit discorria plàcidament, el de Raúl Gómez, que va guanyar en el 13. Aquest jugador també té la seva història bonica. Al juliol de 2024, Espanya queia davant Islàndia en la jornada final de l'Europeu Sub-18 i descendia a 2a Divisió. En aquest equip formava un Raúl Gómez de tot just 16 anys que s'havia guanyat a pols la seva presència. Avui i aquí, en Montecastillo, l'alacantí és el reflex que en l'esport, com en la vida, les segones oportunitats apareixen si es lluiten i es barallen. La versió
Quedava un punt per guanyar per a resoldre la final, i aquest, semblava, podia caure en el partit de Gonzalo Baños o en el de Yago Horno, molt tibants i equilibrats tots dos. Va caure en el del primer i en l'escenari somiat: en el green del 18, davant el seu públic i després d'una treta de búnquer antològica. En aquest moment es va acabar tot: Espanya tornava a ser CAMPIONA D'EUROPA.
Espanya, vuit vegades campiona de la categoria
Espanya ha guanyat el Campionat d'Europa Sub 18 per Equips Masculí en vuit ocasions (1980, 1990, 1996, 1997, 2002, 2011, 2018 i 2026). El currículum espanyol en aquest torneig inclou a més dues medalles de plata (1989 i 2004) i sis de bronze (1982, 1983, 1993, 1994, 1995 i 2022).
FINAL
Espanya venç a Anglaterra per 5,5-1,5
Original author: Redacción GolfConfidencial