Medalla de plata col·lectiva, una plata i un bronze individual, recompensa espanyola

El conjunt de França, el gal Tao Pemerikai l'estoniana Kristella Sikk, tremendament inspirats en el moment just, en una recta final increïblement precisa per part de tots ells, van aconseguir els títols en joc.

El conjunt espanyol va aprofitar aquesta edició de l'Europeu Sub 16 per a engrandir una mica més la seva condició de país més destacat en aquest torneig, que involucra pel cap alt granat de les pedreres de golf europees.

No en va, els espanyols van augmentar la seva transcendència esportiva alimentant un palmarès que reflecteix en l'àmbit col·lectiu, amb l'aconseguit en 2026, vuit medalles d'or, dotze de plata i quatre de bronze, més que ningú, amb diferència, en la història d'aquesta competició.

Per si no fos prou, en categoria individual, el llistat de victòries espanyoles es fa així mateix aclaparador: quinze d'or, dotze de plata i nou de bronze en l'apartat individual.

La brillant recol·lecció espanyola va concitar, no obstant això, una sensació lleugerament agredolça en el marc d'una jornada final on cap dels seus components va poder rebaixar el parell del camp. Aquestes dificultats per superar al cèlebre recorregut valencià, en el moment més inoportú, van contrastar amb les molt bones accions acumulades durant dues jornades, que posaven Espanya rumb directe pel cap alt alt del podi.

No obstant això, van ser uns altres els qui van adquirir el màxim protagonisme en els últims 18 clots. El francèsTao Pemerika, per exemple, va enlluernar a tots els presents amb un últim recorregut cobert amb 65 cops, 7 demolidors cops sota parell que van superar la resistència dels espanyolsJorge de la Riva y Martín Cervera, colíderes al començament de l'última ronda.

El gallec, aplicant una paciència i una ortodòxia en les seves accions pròpia de jugadors més madurs, va mantenir una línia molt regular que li va permetre, amb 73 cops finals i a 6 de l'inassolible Pemerika, guanyar una merescuda medalla de plata en dura pugna amb el seu companyMartín Cervera.

L'andalús, així mateix molt regular en l'última ronda, va poder pujar al podi de no mediar una inoportuna visita a un dels búnquers del clot 18. La bola, molt mal col·locada, es va resistir a sortir amb la certesa precisa, contribuint a rubricar un inoportú doble bogey que li va fer descendir a la quarta posició.

Un per damunt, per a guanyar la medalla de bronze, va ser el registre final deRut Díaz, que va saber transformar treball i paciència en èxit, una esforçada estratègia plasmada amb màxima intensitat en l'última jornada. Quarta classificada després de la primera ronda i tercera després de la segona, la jugadora madrilenya va realitzar un minuciós exercici de resistència per a accedir al lideratge a meitat de la volta.

El punt d'inflexió estava, no obstant això, aviat. A semblança de l'ocorregut en la competició masculina, en la femenina va ser l'estonianaKristella Sikkqui va rebentar el torneig al seu favor mitjançant cinc birdies en sis clots, del 10 al 15, que van exercir de sentència definitiva, avantatjant en 4 i 5 cops a la txecaAnna Gejdosovai l'espanyolaRut Díaz.

Chanya Huaysan, l'altra component de l'equip espanyol que va guanyar la medalla de plata en la competició per equips, va quedar per la seva part en el lloc 14 individual.

“Estic molt content per contribuir al fet que Espanya hagi guanyat la medalla de plata. He fet un torneig molt bo i em vaig amb molt bones sensacions, perquè el treball i l'estratègia han funcionat”,deia exultantJavier de la Riva. “He lluitat fins al final, però he tingut mala sort; se m'ha quedat la bola impossible en l'últim búnquer. Però estic molt content d'haver lluitat per aquest equip”,manifestava amb orgullMartín Rivera.

“Jo també estic contenta per la medalla de plata per a Espanya. M'hauria agradat contribuir més, però només el fet de ser aquí ha valgut la pena”, contaba Chanya Huaysan. “El que més importava era l'equip, anava atabalada per això en l'última part del recorregut, però la meva contenta així mateix per la meva medalla de bronze”,deia a la carreraRut Díaz, corrent al costat de Chanya a la trobada dels seus companys, amb un sentiment expressat a l'uníson:“Ho hem fet per Espanya”.

Original author: Redacción GolfConfidencial