“En el golf, entrenar-se més no significa ser millor”

D’on neix la passió pel golf? A través del meu pare. Ell jugava i hi era molt aficionat quan jo era petit. La febre del golf, que en diuen. I així vaig començar. Realment no m’agradava al principi. Feia bastants esports, jugava a tot el que podia, però vaig començar a destacar en el golf i quan destaques més que els altres em va començar a agradar més. Quins eren els altres esports que practicava? Futbol i tennis. I crec que m’agradaven bastant més que el golf. Però al final era impossible compaginar tres esports. A part, en el tennis ja competia una miqueta també, no era allò d’anar-hi dos dies a la setmana, ja m’hi dedicava més seriosament. Vaig haver de triar i vaig triar el golf. En quin moment va escollir? Va ser amb dotze o tretze anys, que em van proposar anar a jugar al campionat de Catalunya. Jo no havia competit en res important; hi vaig anar i vaig guanyar. I és clar, jo al final anava sense cap expectativa, a passar-m’ho bé. Jo només havia competit amb el club, a nivell nacional no ho havia fet. Hi vaig anar i vaig guanyar. Em va començar a convocar la federació per jugar campionats d’Espanya i ja eren molts tornejos. Un cop guanyes et crida més l’atenció que els altres esports. Han passat anys i és al Challenge Tour. Què ha de fer ara per arribar a competir, per exemple, amb Scottie Scheffler o Rory McIlroy? Jo sempre ho trasllado al futbol per explicar-ho. És com si jugués a segona divisió A, la segona categoria, just per sota de primera. Estic en una divisió d’ells. De fet he jugat alguns tornejos no amb aquests dos, però sí amb Jon Rahm, perquè m’hi han convidat. Un any vaig tenir credencials per jugar uns quants tornejos de primera divisió. L’únic que aquí les temporades són anys complets, d’any a any. I és igual com de bé estiguis jugant durant l’any que si al final no quedes entre els 15 primers del rànquing no puges a primera divisió, al DP World Tour. I què ha de fer per quedar entre els quinze primers? Un cop al Challenge Tour, som 160 jugadors, dels quals només 70 competim cada setmana. Els altres són invitacions i gent que es va movent per omplir el torneig i arribar als 160 jugadors. Són gent bona que està una categoria per sota o que té pocs tornejos de segona. La nostra temporada dura 28 tornejos, que són 28 setmanes l’any, i a final d’any has de quedar entre els quinze primers per pujar a primera divisió. I la línia és molt fina. Aquest serà el meu cinquè any. En quatre anys he tingut opcions de pujar a primera, però sempre he acabat la temporada jugant malament, sobretot els últims sis o set tornejos, que al capdavall és on es reparteixen més punts. I he quedat el número 40 del rànquing, el 39, el 60..., però és clar, del 60 al 15 és que potser depèn de quedar tercer en un torneig. Com deia, la línia és molt fina. Entenc que la seva aspiració és arribar a primera, al DP World Tour. Sí, sí. És el meu objectiu principal. I ens estem entrenant per això. Sí que és veritat que aquest últim any he tingut unes lesions que no m’estan permetent competir molt, però és l’objectiu final. Per tant, hi és a prop. I de nivell també és a prop? Com ho veu? Al final un any, com li he dit, vaig estar competint entre primera i segona. Vaig jugar vuit o nou tornejos al DP World Tour, i en vaig passar la meitat. Vaig quedar bé en quatre tornejos, no em vaig sentir inferior, l’únic que sí que veritat que allà hi ha quinze o vint paios que són molt bons, la resta són igual que jo. Una miqueta millors, una miqueta pitjors... depenent del dia, perquè en el golf al final, compta més la regularitat que no pas que un dia et puguin guanyar o no. És molt igual. El nivell està pujant molt. Des de quan vaig començar fa cinc anys, la segona ha millorat molt el nivell. És un nivell superalt. I jo diria que de mitjana, és més o menys igual que el de primera. Potser, òbviament, la primera és un xic millor, però jo m’estic comparant amb els millors de segona, també, que al final és molt semblant quant a nivell. On està la diferència amb els jugadors més grans? En la regularitat, ser molt sòlid. Estar a primera o a segona, en el golf ho separa un fil molt prim. I més quan ja fa anys que hi ets. A mi de moment no m’ha tocat. Si hagués jugat bé certs tornejos en determinats moments hauria pogut estar a primera, però de moment no m’ha tocat. Hi ha gent que hi ha estat i ha baixat. I potser estic jo els últims anys de la meva carrera allà, i hi ha gent que torna a baixar. Això mai se sap. Es tracta de ser regular, ser competitiu totes les setmanes de l’any. I té pressa per pujar? No, no. Jo vaig entrar a segona amb 22 anys i aquell any mateix vaig estar molt a prop de pujar durant tot l’any. Al final, aquell any, si hagués acabat jugant bé els últims tres tornejos, potser ara faria cinc que jugaria a primera. No tinc pressa. Tal com ha passat això que ha passat, que encara estic a segona, potser arribo a primera amb 30 anys i hi estic fins als 40. Com es millora en el golf? Aquí hi una part que és molt tècnica i l’altra molt mental, i es tracta de trobar l’equilibri. Hi ha gent molt bona que s’entrena d’una manera ineficient per a ell, perquè cada jugador és un món en el golf. A un potser li va millor entrenar-se moltes hores, a un altre poques, l’altre fer més gimnàs... Llavors, a nivell professional has de trobar la teva balança, saber el que et va bé, perquè és molt fàcil perdre’t. Entrenar-te més no vol dir ser millor. I això és una mica frustrant, perquè en la majoria de disciplines si practiques progresses, i en aquesta no, perquè els factors tècnic i psicològic influeixen tant que acumular hores de pràctica no es tradueix en una millora de rendiment. Com s’entrena vostè? Ho he provat tot. He arribat a entrenar-me vuit i nou hores diàries, a entrenar-me dues de diàries. I mi el que em va millor és una balança. El que he après és a no embolicar-me, perquè jo soc un jugador bastant obsessiu i m’obsessionava molt per aspectes tècniques o coses mentals dins del camp i no millorava. Al contrari, empitjorava perquè sabia quines eren les meves mancances i no millorava perquè al final era: “No ho puc fer.” I m’embolicava sol. Ho intentava i no em sortia, ho intentava i no em sortia... Llavors, la part tècnica no la treballo tant, però treballo amb més cap. O sigui, li dono més temps: menys repeticions i més concentrat. I aquest tema mental, com es treballa? Has d’anar trobant. I sobretot no enfadar-te per les coses, no capficar-te perquè al final has de tenir molta pausa en aquest esport i prendre decisions ràpides o en calent, o de manera precipitada, et pot jugar males passades. N’has d’aprendre, al cap i a la fi és aprendre’n. En la competició es bloquegen mentalment? Sí, i tant. El problema és que els tornejos són molt llargs. Duren quatre dies. Divuit forats quatre dies, i és l’acumulatiu de cada jornada. Llavors, mentalment és dur perquè al final jugues 72 forats. És molt llarg. I a vegades comences malament i acaba sent un bon torneig, i a vegades comences molt bé i acaba sent un mal torneig. Depèn. I és clar, al final també pots arribar molt ben posicionat l’últim dia i no acabar bé. A mi m’ha passat. Molta fatiga al cos, de moltes setmanes, físicament tens problemes, i l’últim dia petes i t’afecta mentalment també. Es fa molta preparació física? Sí, ara se’n fa molta. Jo personalment, com que he tingut lesions, fa uns anys que no hi estic gaire a sobre, però sí que pel que fa a la mobilitat, que n’he fet molta, estic molt bé. Però en el golf en general ara s’entrena molt al gimnàs. No és tant com el tennis o el futbol, que els veus uns paios fibrats, en el golf simplement els veus molt forts. Són molt grossos, pesen molt. I això per què? Quin avantatge dona? El golf ha evolucionat a colpejar més fort. Cada cop la gent colpeja més fort. És un dels aspectes personals que no he treballat tant al gimnàs per les lesions, perquè jo, per sort, no he tingut problemes mai de potència. Llavors he preferit cuidar-me que no pas millorar una cosa en què ja vaig bé. La gent intenta millorar molt en potència i necessites estar molt fort, perquè depenent del teu físic, si tens unes fibres més ràpides o unes fibres més lentes colpejaràs més fort o més fluix. La gent que està molt forta amb fibres lentes es necessita posar molt més forta encara per moure el pal ràpid. En números, quant es guanya en un cop de sortida? De vol, sempre es compta la distància fins que la bola toca a terra. Jo, per exemple, puc fer uns 275 metres de mitjana i sé que si em poso a entrenar molt el físic, podria guanyar 20 metres més. Estem parlant que és molt, 20 metres més. Hi ha jugadors que de mitjana ho fan a 260, i llavors milloren fins a 280. Sé que ho podria millorar. No s’ho planteja? No, de moment no. No, perquè després has d’anar recte. Com més fort és l’impacte, més difícil perquè has d’anar recte. És un tema de dispersió i velocitat. Hi ha molta gent que també es perd, fent això. I també hi ha gent, que al contrari, que es veu que colpeja més fort i guanya confiança. Com funciona el tema dels entrenadors en el golf? Jo tinc un entrenador. Jo no m’ho puc permetre econòmicament, perquè són molt cars, però si arribes a ser un jugador top hi ha jugadors que tenen entrenador de cada faceta del joc. És un esport que és tan tècnic que al final hi ha gent que està especialitzada en cada aspecte del joc. És clar, ells són els millors del món. Per sort em patrocina la federació i ara fa poc vam estar amb un dels millors entrenadors del món. Em va fer una classe personal i estic molt agraït perquè al capdavall és una persona que cobra molts diners. Què li va explicar? Va ser tècnic, molt tècnic, molta tècnica. Són gent que ha estudiat molt tots els moviments i els perfils de cada jugador. Llavors tenen uns patrons, que és el que ensenyen. Com és el seu dia a dia amb el seu entrenador? Ell és de Pamplona i treballem de manera virtual, amb vídeos que jo li vaig enviant. I també presencialment, ell ve a tornejos o jo vaig allà a casa seva. En els tornejos, amb qui interactua més, però, és amb el cadi. Parli’m d’aquesta figura. Perquè no és només qui porta els pals... Depèn molt del jugador, això també. Jo, per exemple, el que demano a un cadi és l’acompanyament en el dia a dia i que no em senti tan sol perquè soc una persona que no m’agrada gaire viatjar i al final estem viatjant 28 setmanes l’any. No és el que es pensa la gent: “Ostres, se’n va a la Xina. Que bé!” I no, allà te’n vas a treballar i estàs nou o deu hores al camp de golf. Per mi tenir algú de suport, amb qui m’avingui i que li puguis explicar les coses i que t’ajudi, té més pes que et faci prendre bones decisions al camp de golf. Després, hi ha gent a qui li encanta estar sola. Hi ha gent que viatja, que juga amb mi, que no surt de l’habitació en tot el dia: va del camp de golf a l’habitació, sopa a l’habitació i que el busquin. Jo soc diferent, no m’agrada tant això. Per mi un cadi ha de saber de golf, és clar, però que hi tingui una bona relació és més important que el tema golfístic estrictament. Com es guanya la vida un golfista? Amb els premis dels tornejos. És veritat que a segona divisió hi ha molta diferència comparat amb primera, el DP World Tour. Molta. Però per sort van augmentant els premis i et guanyes la vida. A segona busques patrocinadors per poder-te finançar els viatges, que t’ho has de pagar tot tu, i et guanyes la vida amb el que guanyes als tornejos. Ara també el podem veure a YouTube, en el seu canal de golf (Kaminsky Golf). Per què l’ha obert? El canal és una conseqüència. Tinc alguns projectes al cap que segurament sortiran a la llum en uns anys i al final Youtube és la manera més fàcil que la gent et segueixi i sàpiga qui ets. Hem començat fa un any i a vegades hi ha gent que em coneix més pel YouTube que com a jugador de golf. I això que som molt petits. Però bé, és anar-te associant i que el teu nom vagi sonant. I també perquè crec que al final el golf és un esport molt bonic, que té una imatge molt elitista i molt de gent rica però crec que això ha d’anar canviant i anar-ho portant a un terreny més normalitzat. El golf té una imatge que abans podia ser així, perquè hi havia pocs clubs, hi havia gent amb molts diners que jugava, però la veritat és que penso que es pot obrir mercat a un altre target de gent.