Espanya fa història en sumar l'onzè títol en l'Europeu Sub 18 Femení per Equips.

Espanya ha ratificat amb talent, treball, seguretat i encert la seva condició de país més llorejat en la història d'aquesta competició, per davant de les vuit victòries de Suècia, gràcies a un rest de triomfs que cal enumerar en tota la seva extensió per a prendre exacta consciència de la seva superioritat: edicions de 1991, 1993, 1997, 2001, 2002, 2003, 2015, 2021, 2023, 2025 i 2026.

El conjunt espanyol ha brodat una actuació excel·lent des del mateix inici de competició, #classificar per a la ronda d'eliminatòries com a cap de sèrie i oferint una autèntica exhibició de joc ratificada posteriorment amb folgats triomfs davant Suècia i República Txeca per sengles 5,5-1,5 en quarts de final i semifinals.

Restava l'últim graó per a aconseguir una vegada la glòria, amb Anglaterra, un equip de qualitat i corretjós, #interposar en el camí. El xoc de forces va resultar extraordinari des del primer moment, plasmat en empat en els duels per parelles, un d'ells clarament desnivellat del costat anglès –el protagonitzat per Lauren Crump i Annabel Peaford davant Adriana García Terol i Carolina Pérez-Tasso, que van cedir per 5/4– i un altre tremendament igualat fins que les germanes Amanda i Ángela R

Amb empat en el marcador, els cinc partits individuals es van convertir aviat en un maremàgnum de sensacions extremes, segons fos l'esdevenir d'uns enfrontaments intensíssims on la balança s'inclinava a l'un o l'altre costat amb freqüència.

Només Carolina Pérez-Tasso, 4/3 davant l'anglesa Annabel Peaford, va aportar claredat a l'assumpte, una moneda retornada gairebé immediatament, això sí, per Mia Ingham enfront d'Amanda Revuelta, a la qual va superar per 3/2. La resta de partits, no obstant això, estaven destinats a #resoldre en les proximitats del clot 18, el lògic resultat a duels constrets per la igualtat.

Va ocórrer en el cas de Nagore Martínez, que es va imposar per 2/1 a Ellie Lichtenhein, un altre punt espanyol contrarestat per la victòria de Lauren Crump enfront de Carlota López en el mateix clot 18, per *1up.

Amb un incandescent 3-3 en el marcador, tot depenia del desenllaç del duel entre Adriana García Terol i Daisy Lee, que va transcórrer des de l'inici com uns cavallets, iniciativa de l'espanyola en els primers clots, reacció anglesa abans de passar per meitat de recorregut, igualtat quan ambdues buscaven la fórmula per a doblegar al seu rival en els clots 14 i 15… abans que Adriana García Terol, excelsa, encertés a superar al seu rival en el moment just, en els clots finals, un 2/1 que va contribuir

L'equip espanyol

El sextet espanyol ha estat compost per les barcelonines Nagore Martínez, Adriana García Terol i Carolina Pérez-Tasso, les madrilenyes Amanda i Ángela Revuelta i la valenciana Carlota López, assistides per la capitana Covadonga Basagoiti, la vicecapitana Alejandra Vilariño, el tècnic Sergio de Gespes i la fisioterapeuta Mari Luz Elena.

El torneig l'han disputat també altres divuit equips representants d'altres disset països: Àustria, Bèlgica, República Txeca, Dinamarca, Anglaterra, França, Alemanya, Islàndia, Irlanda, Itàlia, Països Baixos, Noruega, Escòcia, Eslovàquia, Suècia, Suïssa, Turquia i Gal·les.

Espanya, la gran referència de l'Europeu Sub 18 Femení per Equips

El conjunt espanyol acudia al torneig amb la intenció de repetir actuacions tan brillants com les de les edicions de 1991, 1993, 1997, 2001, 2002, 2003, 2015, 2021, 2023 i 2025, saldades en tots els casos amb la medalla d'or penjada al coll, deu títols de campiona d'Europa que converteixen a Espanya al país més llorejat en la història d'aquesta competició per davant de Suècia, que acumula vuit triomfs (1995, 2000, 2004, 2007, 2008, 2012, 2013 i 2017).

França, amb quatre victòries (2010, 2011, 2014 i 2022); Alemanya amb tres (1999, 2006 i 2020), Itàlia (2016 i 2018) i Anglaterra (2005 I 2024) amb dos, i Irlanda (2009) amb una completen el palmarès d'aquest torneig.

El palmarès espanyol està així mateix engalanat amb quatre medalles de plata (2006, 2012, 2018 i 2020) i set de bronze (1995, 2004, 2009, 2010, 2011, 2013 i 2016), vint vegades en total en el podi amb el triomf en 2026 de vint-i-vuit possibles, que converteix a les espanyoles en les més llorejades en aquest Campionat d'Europa Sub 18 Femení per Equips.

Original author: Redacción GolfConfidencial